dimarts, 29 de novembre de 2016

ACTIVITATS nº 3 (investigació)


Les activitats següents tenen com objectiu la investigació sobre algun aspecte relacionat sobre els blocs passats i sobre el que introduïm.

1.     Cerca informació sobre l’ obra d’ Eugène Delacroix “La mort de Sardanapale”.
2.     Investiga sobre l’edifici del Museu del Prat (ubicació, any de construcció, arquitecte, estil, ...) Nomena alguna obra vista a classe i que es pot trobar en les seues sales.
3.     En què consisteix el Saló de París? Cerca la caricatura que Honoré Daumier realitzà sobre ell.
4.     Qui és Gaspar-Félix Tournachon, més conegut com Nadar? Cerca la seua imatge sobre els pintors Eugène Delacroix, Gustave Courbet i Édouard Manet.
5.     Qui és Édouard Manet? Visiona la seua obra gràfica i anota la que et sone haver-la vist interpretada per l’Equipo Crónica en l’exposició vista a València.

diumenge, 27 de novembre de 2016

LES AVANTGUARDES

                        Comencem aquesta entrada amb la següent presentació que, ens servirà a la mateixa vegada com a resum dels blocs anteriors i com a introducció del següent que, iniciem en aquest moment.

    
                      Tot seguit, aquesta altra que, també resulta bastant introductòria:

               I, amb el següent enllaç amb un poc de música tranquil·litzadora: https://www.youtube.com/watch?v=4DrJfElr1kA

                Fent resum:


 

               

divendres, 25 de novembre de 2016

ACTIVITATS nº 2 solucionari


1.   Nomena quatre característiques principals del Romanticisme. Qui fou el  seu teòric més destacable?
Característiques del Romanticisme:
-       Oposició al Neoclassicisme ple de normes acadèmiques clàssiques.
-       Exaltació del sentiment i el món emotiu.
-       Exaltació de l’individuo  com a ésser únic.
-       Exaltació dels valors culturals i nacionals.
Un del teòrics més destacable fou Jean Jaques Rousseau (1712-1778).
                          
2. Comenta la següent obra (autor, any de realització, títol, temàtica, estil, tècnica, etc.)
                           


L’obra és “La lletera de Bordeus” (1827) de Francisco de Goya i Lucientes. Feta en el seu exili voluntari durant el regnat de Ferran VII a Espanya.
La temàtica ve representada per una escena quotidiana (pintura de gènere). Concretament, el quadre representa a una dona de la localitat del seu exili, Bordeus, en actitud serena mirant cap un lateral. De mig cos; no s’aprecia clarament si porta algun utensili a les mans. Sí apareix un càntar ple al marge inferior esquerre que es suposa porta ella. Per la seua posició de cames, també s’intueix que està asseguda damunt alguna cosa que, si mirem al menut tros de la dreta, es podria intuir junt amb el coneixement de l’època que és un ruc.
El fons està ple d’una atmosfera texturada amb pinzellades grans, juxtaposades i translúcides sense formes concretes que poderen denotar algun tipus de paisatge. La figura principal està abordada mitjançant una gran expressivitat de pinzellada breu i vigorosa que, continua desdibuixant els contorns en la protagonista,  aquesta nova tècnica junt a l’interès per la pintura a l’aire lliure, el faran ser precursor de l’impressionisme.
Es podria comentar també que, en aquest quadre, Goya recupera cert cromatisme com l’utilitzat per als cartons preparatoris en la fàbrica de tapissos, sense abandonar el negre de les seues darreres obres.

3. Quin artista és de la regió natal de Suffolk? Conta tres ressenyes més sobre ell.
L’artista és John Constable (East Bergholt 1774-Londres 1837), un dels paisatgistes del Romanticisme anglès més destacat. Amb retrats, còpies de clàssics i encàrrecs religiosos ajudava a son pare, moliner, que el mantenia. Mai va viatjar fora d’ Anglaterra. Al 1833 va impartir classes d’història del paisatge en la Reial Acadèmia.

4. Quina circumstància uneix l’ obra “El carro de fenc” i “La massacre de Quios”?
Que les dues van ser exposades al Saló de París de 1824 aconseguint “El carro de fenc” (1821) de John Constable la medalla d’or front a “La massacre de Quios” (1824) de Eugène Delacroix qui, posteriorment, va fer modificacions a l’atmosfera del seu quadre influït per la percepció del quadre de Constable, viatjant inclús l’any següent a Anglaterra per a estudiar els seus quadres, meravellat per la seua tècnica i cromatisme (recordem que, en aquells moments, Constable era l’únic pintor que no pintava els núvols amb gammes de grisos).

5. Explica els trets fonamentals de la tècnica anomenada fortunyisme.
            Els trets són: traç minuciós, pinzellada vigorosa, grans efectes de llum i gamma variada de colors.

6. Comenta l’edifici el Parlament de Londres (estil, període de construcció, arquitectes, etc)
            El Parlament de Londres també anomenat Palau Westminster és un edifici actualment d’estil neogòtic, reconstruït pels arquitectes Charles Barry i Augustus Welby Pugin desprès de patir un incendi assolador en octubre de 1834. La reconstrucció acabà en 1847.
            L’edifici original era d’època medieval i albergava la residència reial.
            L’enorme edifici, que està ubicat al costat del Tàmesi, conté la torre Victòria que el caracteritza amb el rellotge i la campana Big Ben.

7. Comenta tres modificacions fetes a Notre Dame de París en el segle XIX. Quins van ser els arquitectes encarregats i durant quin període es produí?
            Les modificacions són:
1.     La inserció de gablets.
2.     El derrocament de les cases adjacents.
3.     La col·locació de gàrgoles.
Els arquitectes encarregats foren Viollet-le-Duc i Lassus.
El programa de restauració s’inicià en 1844 i acabà en 1867.

8. Comenta la següent obra (autor, any de realització, títol, temàtica, estil, tècnica, simbolisme, etc.)
                                                   

            L’obra és “Beata Beatrix” de Dante Gabriel Rossetti pintada en 1863 desprès de la mort per suïcidi de la seua esposa Elizabeth Siddal que, solia fer de model per als seus quadres i per als dels seus companys de moviment.
            El tema és el retrat de la esposa en actitud d’evasió, amb les mans juntes i els ulls tancats, cercant meditació.
            L’estil és prerafaelita (d’imatges menys perfilades, més pures i reals, de colors més lluminosos i traçats minuciosos cercant l’estil del renaixement primigeni) amb grans dosis de simbolisme: el colom roig portador d’una rosella (flor de la que s’extrau opi, droga amb la que la esposa confeccionà el làudan verinós),  Dante Alighieri i la seua amada Beatriz en el fons (que representen l’amor en els textos clàssics italians que a ell tant li agradava traduir, en concret l’autobiografia de Dante Alighieri en la “Vita nuova”) i el rellotge de sol en terra que simbolitza el pas inexorable del temps.
            Rossetti gaudia amb les composicions que combinaven allò real amb allò irreal, l’art de la pintura amb el de la literatura.

9. Nomena tres principis fonamentals que caracteritzen al moviment Arts and Crafts. Quins són els teòrics que l’influïren? Comenta algun fet del per què.
            Els principis són:
1.     No fer una distinció vàlida entre art pur i arts aplicades o decoratives.
2.     No a la producció en massa.
3.     Retorn als mètodes tradicionals artesans (d’època medieval)
Els teòrics són Henri Cole per les seues manifestacions contínues en contra dels moviments artístics del moment, entre d’altres, i John Ruskin per les idees exposades en la seua obra “Les set llànties de l’ arquitectura” escrita en 1849.

10. Nomena títol de l’ obra, autor i data de realització.
 


dimarts, 22 de novembre de 2016

ACTIVITATS nº 2


1.   Nomena quatre característiques principals del Romanticisme. Qui fou el  seu teòric més destacable?
                          
2. Comenta la següent obra (autor, any de realització, títol, temàtica, estil, tècnica, etc.)

 
3. Quin artista és de la regió natal de Suffolk? Conta tres ressenyes més sobre ell.

4. Quina circumstància uneix l’ obra “El carro de fenc” i “La massacre de Quios”?

5. Explica els trets fonamentals de la tècnica anomenada fortunyisme.

6. Comenta l’edifici el Parlament de Londres (estil, període de construcció, arquitectes, etc)

7. Comenta tres modificacions fetes a Notre Dame de París en el segle XIX. Quins van ser els arquitectes encarregats i durant quin període es produí?

8. Comenta la següent obra (autor, any de realització, títol, temàtica, estil, tècnica, simbolisme, etc.)
 
9. Nomena tres principis fonamentals que caracteritzen al moviment Arts and Crafts. Quins són els teòrics que l’influïren? Comenta algun fet del per què.

10. Nomena títol de l’ obra, autor i data de realització.



diumenge, 20 de novembre de 2016

MOBILIARI I DECORACIÓ ESTIL NAPOLEÓ III

         Napoleó III és el darrer monarca de França.

        Al període que estem estudiant, al 1848 és escollit, per sufragi universal (les primeres), president de la Segona República Francesa però, al 1851 realitza un colp d'Estat i enderroca violèntament la República assumint poders dictatorials i proclamant-se Emperador del Segon Imperi en 1852. Durà fins al 1870 quan fou capturat pels alemanys en la guerra francoprussiana. Podeu llegir més ací: https://ca.wikipedia.org/wiki/Napole%C3%B3_III

         Respecte al tema que vull comentar-vos, l'estil Napoleó III és un estil recarregat en la decoració on la qualitat dels materials també és una senya d'identitat. Així doncs, abunden les ximeneies, les llànties d'aranya, els espills, els canelobres i les cariàtides com a símbols de luxe. Veure estància de Napoleó III en el Museu del Louvre:

                       
                    El mobiliari resulta bastant més còmode que els seus predecesors com a conseqüència de les noves tècniques d'acoltxat que es manifesten en eixos anys.

                Faran ús de molts tipus de fusta però, generalment, serà fosca o lacada en negre. Aquestes, combinades amb el tapizat roig o daurat, crearan una harmonia càlida i luxosa als interiors.

                   També empraran incrustracions de nàcar. I, altres materials com coure, ferro, etc.

               Els nous avanços tècnics sobre galvanoplàstia aconseguiran la multiplicitat de falsos bronzes.

                   Apareixeran molts tipus de mobiliari nou: el puf, el velador, la boudeuse (espècie de divan), la crapaud o cadira sapo, completament recoberta de tela i amb flecs fins a les pates de manera que la fusta no apareix, el confident (dos sillons units en forma d'esa (S), i un dels més originals, l'indiscret (tres sillons units per un del seus braços, etc. Ahí va un repertori!

       

EL CINEMATÒGRAF

             "Aparell que serveix per a l'obtenció i visió de proves cronofotogràfiques". Aquestes paraules serveixen als germans Louis i Auguste Lumière per definir l'aparell que es disposen a patentar el 1895 i al qual denominen cinematògraf.

            La càmera és senzilla i molt pràctica. L'arrossegament intermitent de la pel·lícula s'inspira en el mecanisme d'una màquina de cosir. Funciona mitjançant maneta, amb pel·lícula perforada de 35 mm, a 16 fotogrames per segon. És portàtil i serveix indistintament per filmar les imatges i per realitzar la projecció. 
             
            Destaquen dos avanços científics produïts al segle XIX, com a propiciadors de l'invent dels germans Lumière:

            Hi hagué altre invent anterior pròxim al cinematògraf, fou el Kinetoscòpi d' Edison. Veure enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=UlioSQLUZKw

         Altre invent, aquest més senzill, per a curiosetjar, fou el zoótrop: https://www.youtube.com/watch?v=4l4lCgEa69A
           Com el cinematògraf projectava 16 fotogrames per segon donava la sensació de veure imatge en moviment. Estem davant els inicis del cinema!
            Desprès d'una sèrie de projeccions privades, els germans Lumière feren la seua 1a projecció pública en el soterrani del Gran Café de París el 28 de desembre de 1895. El programa constava d'11 pel·lícules de 15 a 20 metres cadascuna, amb una durada total de 20 minuts. Totes elles filmades per ells mateixos aquell mateix any.

             La 1a a projectar-se fou "La sortida dels obres de la fàbrica Lumière a Lyon".

            
               No feren massa propaganda i només assistiren 35 espectadors però, l'èxit fou tal que només amb aquestos pocs aviat s'extengué el gran esdeveniment per tota la ciutat. No tarderen en tindre multituds d'espectadors disposats a contemplar aquesta "espècie de miracle".

                L'èxit es convertí en internacional i els germans Lumière arribaren inclús a viatjar a la Xina i la Índia per a presentar el seu invent. Podeu llegir més ací.

            En aquests darrers anys, filmaren altres pel·lícules, una que causà gran revol fou "L'arribada del tren a la estació de Lyon" donat el gran verisme del fet. 

                Com altres invents d'èxit del segle XIX, va ser el principi d'una gran evolució. Ja sabem que, tot seguit es buscà una història argumental per a mostrar ja entrats en el segle XX (ací us deixe "Viatge a la Lluna"(1902) de Georges Méliès), que de ser mut passà a ser sonor, de blanc i negre a color, de ser analògic a digital, i inclús a projectar-se en 3D com a última innovació.

                  Ja per a acabar la entrada, us deixe una presentació-resum:


           I també el nom de Louis Le Prince per a què el consideu.

            

dilluns, 14 de novembre de 2016

GERMANOR PRERRAFAELITA

GERMANOR PRERRAFAELITA
 DANTE GABRIEL ROSSETTI
JOHN EVERETT MILLAIS
WILLIAM HOLMAN HUNT

           Si cliqueu en l'enllaç següent trobareu informació complementària, directament sobre Dante però, navegant un poc més, sobre el moviment i altres autors: http://terradesomnis.blogspot.com/2008_11_16_archive.html





              Arribats ací, us deixaré un enllaç per conèixer més sobre Lizzie Siddall, artista i poetissa: https://antoncastro.blogia.com/2014/080501-lizzie-siddal-la-musa-eterea.php
              I una curiositat viatgera: http://www.el-lobo-bobo.com/2011/12/coruna-la-ruta-modernista.html