L'any 1848 van haver una sèrie de revolucions arreu d'Europa dirigides contra l'absolutisme i els imperis que delimiten un nou context històric on la ideologia democràtica cobra força i, per conseqüència, coexistirà un nou replantejament artístic encaminat més al realisme. Clica ací per saber-ne'n més de les revolucions: https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_de_1848
A la nostra matèria, prestarem especial atenció a la situació d' Espanya. He trobat interessant la següent imatge com a resum de tot el segle XIX i, per tant, del període que ara ens pertoca. El seu inici ens recordarà l'època de Goya ja vist en entrades anteriors. Ahí va! Ull que, caldrà ampliar-la!
Encara que la columna de la dreta marca moviments literaris, aquestes característiques podem extrapolar-les a les nostres disciplines més tradicionals.
Aquesta imatge la he capturada del següent enllaç on podeu trobar més informació i remirar millor el requadre : http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/2romanti.htm
Remarcar que, a la mort de Ferran VII al 1833 els lliberals que estaven exiliats regresaren a Espanya amb les seues idees romàntiques, d'ahí allò de romanticisme tardà que faria menció a la nova situació nacional en concret. Encara que, no amb facilitats pels dos bàndols que cohabitaven, els absolutistes, partidaris del rei Carles, germà de Ferran VII i, els lliberals, partidaris de la filla, Isabel II.
Com a exemple d'aquestes desavenències ja preludiades, us he triat un quadre d' història de l' alcoià Antoni Gisbert anomenat "Afusellament de Torrijos i els seus companys" a la platja de Màlaga, quadre pintat a l'oli sobre llenç datat entre 1887 i 1888 i que, rememora els fets ocorreguts l'11 de desembre de 1831.
Com a exemple d'aquestes desavenències ja preludiades, us he triat un quadre d' història de l' alcoià Antoni Gisbert anomenat "Afusellament de Torrijos i els seus companys" a la platja de Màlaga, quadre pintat a l'oli sobre llenç datat entre 1887 i 1888 i que, rememora els fets ocorreguts l'11 de desembre de 1831.
He triat aquest quadre que actualment es troba al Museu del Prat perquè de segur us sonarà d'aquest altre del Equipo Crónica vist just aquest dijous passat a la Fundació Bancaixa de València. Què bé poder-ho relacionar! Recordareu que, el Equipo Crónica feia una crítica a la societat que els tocà viure i la referència a aquest quadre i, a altres afusellaments que, de segur recuperarem, venien provocats pels afusellaments del franquisme.
Comentar que Gisbert fou nomenat director del Museu del Prat des de 1868 (any de la Revolució Gloriosa que, expulsà la dinastia Borbó d'Espanya) fins a l'any 1873 (últim del rei Amadeu I qui el considerà un dels seus pintors predilectes) quan tingué que exiliar-se a Paris on morí al 1901. Gisbert era considerat un pintor dels ideals lliberals.
També us afegiré ací un enllaç sobre l'atemptat patit per Isabel II el 2 de febrer de 1852: http://www.pronunciamientos.rizoazul.com/atentado%20isabel%20ii.html Que continua demostrant el moment convuls i que, el grup de treball configurat per Glòria i Antoni ens ho van referir al parlar de la indumentària del romanticisme. Us passe diapo del moment!
Respecte a la situació de l'art comentar que, a més a més dels exilis forçats, a Isabel II no le interessava massa, de manera que, es suprimeixen els pintors de càmera, i a partir de 1845 la Acadèmia deixarà de dirigir la ensenyança artística i es crearà per a tal fi la Escola de Belles Arts. Les Exposicions Universals substituiran els premis i pensions de la Acadèmia.
Els sentiments del romanticisme aniran perdent entusiasme. Ara, l'art haurà de plasmar una nova realitat més objectivament.
Clica ací l'enllaç sobre les Exposicions Universals:https://ca.wikipedia.org/wiki/Exposici%C3%B3_universal
I, per a fer resum, podeu copiar el següent:
Fins ací per a anotar a la llibreta. Tot seguit, us passe unes imatges que he trobat interessants com a esquema de la situació socio-política a Espanya al segle XIX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada