diumenge, 29 de gener de 2017

ACTIVITATS nº 5 solucionari


1.     En què consisteix la tècnica pictòrica impressionista?
Generalment i teòricament, en dipositar pinzellades llargues, de manera solta i espontània (sense esbossos), de colors purs sobre un llenç de format menut, pretenent que els observadors facen la mescla en la seua retina. 
Recordem també que fan ús de la tècnica “a plein air” (a l’aire lliure). I apliquen les teories del químic Chevreul sobre els colors complementaris i els contrastos simultanis;  colorejant inclús les ombres, abandonant de la paleta el negre i, a sovint, barrejant amb blanc per a aconseguir valors alts i, per tant, major lluminositat. Perquè la seua intenció primera era captar la llum en un instant, i per tant, havia de ser una pintura ràpida per a no perdre la impressió del moment (d’ahí el nom que els donà el crític Louis Leroy).

2.     Per què Gustave Courbet fou una influència per als impressionistes?
Perquè representava la realitat del seu entorn amb una actitud desafiant cap a l’academicisme, desproveint als representats de tota noblesa en accions quotidianes i banals però, amb un estil i format exigit pels acadèmics.

3. Quines són les característiques estilístiques dels pintors de la escola de Barbizon?
           Feien una pintura de paisatge a l’aire lliure allunyada de l’ academicisme imperant, de manera, que no idealitzaven la natura representada sinó, més bé, el contrari, la presentaven tal qual era, fent ús d’un realisme pictòric.
           La pinzellada solia ser fresca, espontània i lluminosa.

4.    Quines són les característiques de les estampes japoneses?

Són de gravat xilogràfic, presenten composicions originals (descentrades,...) amb formes esquemàtiques i amb síntesi de color, i, sense volum (ni focus de llum ni ombres).
 
5.     Identifica i compara aquests dos quadres (estil, característiques, ...).

 
El 1r quadre és “Na Joana, la boja” (1877)  de Francisco Pradilla.
     La temàtica és historicista presentada en un estil de realisme retrospectiu, totalment al gust acadèmic, també en quant a format (gran, 340 x 500 cm). Així doncs, predomina el dibuix sobre el color i els efectes de llum destaquen fent un ús adequat del clarobscur.
     Aquest gènere historicista era el destacant en el segle XIX on es presentaven escenes d’episodis gloriosos o espectaculars de la història. Per tant, comptaven amb el recolzament de les institucions donat que eren una bona propaganda d’estat.

            El 2n és “Impressió, sol naixent” (1872) de Claude Monet.
La temàtica és un paisatge de  Le Havre però, amb un estil innovador per a l’època que, inclús per a l’autor li va resultar atrevit titular com a paisatge i va posar allò d’impressió. Així que, l’estil és impressionista, vinculat a una mirada personal i espontània. Presa directament del natural amb una pinzellada solta. No pretenia mostrar virtuosisme sinó emoció; la fugacitat d’un moment. No comptava amb recolzament institucional, i els pintors venien les obres amb dificultat.

6. Comenta la següent obra (autor, any de realització, títol, temàtica, estil, tècnica, etc.)


            L’obra és “Esmorzar en l’herba” d’ Édouard Manet pintada en 1862 i presentada en el Saló de París de 1863. Va ser rebutjada i finalment, exposada en el Saló dels Refusats.
           La temàtica és de gènere per presentar una escena quotidiana en l’època, on la societat burgesa gaudia de fer dinars campestres. No obstant, conté elements provocadors al introduir gustos acadèmics com l’estudi del nu, el bodegó i la banyista dins un estil i manera innovadora, per  la juxtaposició d’elements en  cerca de perspectiva (conforme la línia de terme es separa del marge inferior, els elements disminueixen el seu tamany) i la síntesi cromàtica (sense gradacions harmòniques evidents que marquen un clarobscur), influències del japonisme.
           Per aquestes innovacions, aquesta obra es considera la primera obra moderna.  I, encara que està emmarcada dins un estil realista, els impressionistes ja van agafar a Manet com el seu mestre.
           La tècnica és a l’oli amb pinzellades grans.

7.     Què passà al Saló de París de 1863?

Que hi hagué un excés d’obres rebutjades pels acadèmics i, Napoleó III, en un gest de propaganda política, habilità un espai adjacent per a exposar-les sota el nom de Saló dels Refusats.  Allí s’hi exposaren obres com “Esmorzar en l’herba” vista en l’activitat anterior.
Comentar també que, al Saló sí s’exposà l’obra d’Alexandre Cabanel “Naixement de Venus”, obra que adquirí el mateixíssim Napoleó III per a la seua col·lecció personal i que, per tant, li valgué un gran reconeixement a l’autor.

8.     Quina és la temàtica predominant en l’obra de Pissarro? Raona la resposta. Què li passà a la dècada dels 90 que el forçà a canviar? Es mantingué fidel a l’estil impressionista?
La manera de viure camperola fou el tema predominant en l’obra de Pissarro perquè significava per a ell el més proper a la seua idea anarquista. Pintar els pobles i els camps eren la seua manera de representar la Utopia.
Pissarro pensava que el món rural havia de ser resguardat per a la societat del futur i que, havia de evitar-se que la industrialització el destruira.
     Al 1895, desprès d’empitjorar la malaltia ocular que patia, hagué de traslladar-se a la ciutat, a París. Llavors es dedicà a pintar paisatges urbans des de les finestres de l’habitació d’hotel que, escollia prèviament d’acord les vistes que el podien oferir. Inicià així, les seues sèries del Boulevard Montmartre, Avinguda de l’Òpera, etc.
          Fou impressionisme fins la seua mort, no obstant, experimentà amb altres estils emergents com el neoimpressionisme i el postimpressionisme personal del seu deixeble Paul Cézanne.

9.     Cerca l’obra de Berthe Morisot “Dama en la seua toillette” de 1875-80 i l’obra d’Edgar Degas “Ballarines de rosa” de 1885. I, fes una anàlisi de l’impressionisme femení en comparació amb el masculí.
 

 
             Al segle XIX, encara que les dones anaven adquirint drets socials, laborals i econòmics, la seua consideració general encara no era d’igualtat respecte a l’home i, estava relegada al paper d’ esposa, mare i àngel de la llar.
            En aquest panorama, les acadèmies encara no les admetien i havien de conformar-se amb formació privada i en tallers.
            Les dames de l’impressionisme també patiren aquestes consideracions i, a més a més, no poderen gaudir d’una característica dominant de l’impressionisme, la pintura “a plein air”; no estava ben vist que pintaren en els carrers i els camps, a l’exterior i a la vista de qualsevol. Així doncs, la seua temàtica solia ser més intimista, amb escenes familiars.
            No obstant, aquestes restriccions, els companys pintors impressionistes les consideraren com a iguals, sense menysprear el seu art pel simple fet de ser dones. Compartien espais de tertúlies, sobretot en casa de Berthe, i s’influïen mútuament (la tria de la cerca de les dos obres és una comprovació de com els pintors homes agafaven inspiració de les pintores dones).
            A més, recordem que, l’impressionisme tingué un inici difícil per la seua innovació i caràcter fugaç que semblava esbossat. En aquest sentit, les dones comptaren amb avantatge perquè se les disculpava pel fet de ser dones.

10. Nomena títol de l’ obra, autor i data de realització.







dimarts, 24 de gener de 2017

ACTIVITATS nº 5


1.     En què consisteix la tècnica pictòrica impressionista?

2.     Per què Gustave Courbet fou una influència per als impressionistes? I, Édouard Manet?

3.     Quines són les característiques estilístiques dels pintors de la escola de Barbizon?

4.     Quines són les característiques de les estampes japoneses?

5.     Identifica i compara aquests dos quadres (estil, característiques, ...).



6.  Comenta la següent obra (autor, any de realització, títol, temàtica, estil, tècnica, etc.)


7.     Què passà al Saló de París de 1863?


8.     Quina és la temàtica predominant en l’obra de Pissarro? Raona la resposta. Què li passà a la dècada dels 90 que el forçà a canviar? Es mantingué fidel a l’estil impressionista?

9.     Cerca l’obra de Berthe Morisot “Dama en la seua toillette” de 1875-80 i l’obra d’Edgar Degas “Ballarines de rosa” de 1885. I, fes una anàlisi de l’impressionisme femení en comparació amb el masculí.

10. Nomena títol de l’ obra, autor i data de realització.
 





dissabte, 21 de gener de 2017

EL NEOIMPRESSIONISME

                   En aquesta entrada veure'm com l'impressionisme pogué encara evolucionar cap a una vessant més teòrica: 

El Neoimpresionismo from Tomás Pérez Molina

GEORGES SEURAT
Llegir en l'enllaç curiositats sobre el quadre de Madeleine "Dona empolsant-se" (1889-1890): http://desdeelotroladodelcuadro.blogspot.com.es/2015/06/young-woman-powdering-herself-georges.html

PAUL SIGNAC 

Fem resum:


dimarts, 17 de gener de 2017

LA ESCULTURA FRANCESA IMPRESSIONISTA: RODIN I CLAUDEL


RODIN: EL PENSADOR de Antonio Núñez

     Una  vegada vista esta, ací us deixe una altra presentació bastant més llarga per a què la mireu a casa amb més dedicació: http://es.slideshare.net/arelar/rodin-presentation

    I, per supost, anem al Museu Rodin 

Camille Claudel de Ana Rey

         I, de Camille, aquest enllaç: http://mujeres-riot.webcindario.com/Camille_Claudel.htm 

         Us fa una pel·li? Què tal aquesta?  La passió de Camille Claudel
         
         Ja acabant la entrada, per a apreciar encara més aquest art de la escultura, us deixe l'enllaç a youtube on se'ns explica la tècnica del buidat per a aconseguir peces de bronze. Així quan vejau les peces de guix entendreu un poc més del per què. Cliqueu ací: https://www.youtube.com/watch?v=ebeqXOA6jp4

         Fent resum: