diumenge, 26 de febrer de 2017

EL FAUVISME

A youtube:
https://www.youtube.com/watch?v=xVL_YIB3Yp8


Més enllaços:
https://sites.google.com/a/calella.epiaedu.cat/art-i-historia-op4x/segle-xx/la-pintura-al-s-xx/el-fauvisme
Saló de la tardor

Autor: Henri Matisse

Recordem un esquema vist anterior:

I ací us deixe unes diapositives resum:

Arribats ací, us deixe un documental per a quan tingau una estona llarga. Coneixereu així un poc més sobre la relació entre Matisse i Picasso. Ahí va: https://www.youtube.com/watch?v=AuK2W5vlW_Y

diumenge, 19 de febrer de 2017

EL GRUP DELS NABIS I L'ART NAIF

EL GRUP DELS NABIS

http://www.arteespana.com/losnabis.htm
http://www.elarteporelarte.es/el-simbolismo-y-los-nabis/
https://www.youtube.com/watch?v=mjXpuTjXgow

ACTIVITATS nª 6 solucionari

1.     Què és el postimpressionisme?

És un terme molt ampli que engloba totes les tendències artístiques posteriors a l’impressionisme.  Així doncs, trobem tant al grup d’artistes que recullen moltes de les troballes tècniques i estilístiques de l’impressionisme però que, doten a la seua pintura d’ uns matisos personals, Paul Cézanne, Paul Gauguin, Vincent Van Gogh i Henri de Toulousse Lautrec, com  al grup dels neoimpressionistes que  intenten dotar a l’impressionisme d’un fonament científic, amb Georges Seurat i Paul Signac al front; sense oblidar als que s’oposen a la mirada realista i s’endinsen en el món interior, els simbolistes (Odilon Redon, Gustav Klimt, Edvard Munch, etc.) o, també al grup dels nabis (el grup dels profetes), 2ª generació de simbolistes, molt influenciats per Paul Gauguin. Tots ells  precursors d’alguna avantguarda del segle XX.

2.     Quines són les característiques estilístiques dels pintors de la escola de Pont-Avén?

Els pintors de la Escola de Pont-Avén practicaven el cloissonisme (colors quasi plans i vius delimitats per contorns foscos) amb un contingut simbolista, és a dir, un contingut allunyat de la representació de la realitat.

     3. Identifica autor, títol, any de realització, temàtica i moviment al que pertany l’obra. I comenta el seu context històric, una breu biografia de l’autor i característiques del seu estil pictòric; així com algun tret que consideres interessant. Desprès, fes una breu anàlisi dels aspectes formals de l’obra.

 
Autor: Paul Cézanne
Any de realització: aproximadament 1889-1892
Temàtica: de gènere (escena quotidiana: jugant a cartes en el bar dos homes del poble d’Ais de Provença, el poble natal del pintor)
Moviment: Postimpressionisme
Context històric:
           Des de que quedà destituït Napoleó III en 1871 a la fi de la guerra franco-prussiana, França visqué la seua III República que, perdurà fins el 1940. Aquest llarg període representà un important creixement econòmic, amb importants millores socials a la vegada que es crearen colònies a Àfrica i Indoxina.
           L’ epicentre cultural i econòmic fou París, la capital francesa on el baró Haussmann fou, a més a més, una renovació urbanística important, deguda al creixement demogràfic i els nous mitjans de transport com el ferrocarril.
           Els grans boulevards oberts  i les noves estacions de ferrocarril foren perfectament captats pels impressionistes, moviment en el que s’inicià Cézanne amb el seu mestre Pissarro.
           Una burgesia consolidada incrementava l’interès per l’art i, s’obrien noves sales expositives, a banda del Saló oficial de París, amb la intervenció d’una nova figura, el marxant d’art.
           També es parlava d’art amb la premsa escrita gràcies als crítics d’art i els diferents manifests dels artistes; i es feien interessants tertúlies als cafès i a les noves acadèmies.
           A l’any d’iniciar el quadre Cézanne, ja s’havia produït l’última exposició impressionista (1886), i estos ja gaudien de reconeixement a la vegada que, circulaven noves vies de recerca expressiva com el neoimpressionisme i el simbolisme.

Biografia de l’autor:
Paul Cézanne va nàixer en Ais de Provença en 1839.
Descendent d’un comerciant piemontès, visqué sempre folgadament del seu patrimoni.
Començà estudiant Dret però, es traslladà a París per formar-se artísticament, ja que era el lloc de referència.
Allí conegué a Pissarro qui el va introduir en la tècnica impressionista i en la seua pintura “a plein air”.
Exposà en la 1a (1874) i en la 3a (1877) exposició impressionista on les burles recaigueren especialment sobre ell per realitzar una geometrització de la realitat. Arrel d’açò es retirà al seu poble natal per poder treballar sense interferències.
Allí morí en 1906.

Característiques de l’estil pictòric de l’autor:
           La seua temàtica és realista però amb connotacions subjectives. Practicà el retrat, el paisatge, les natures mortes, temes més clàssics com les banyistes, etc.
           Tècnicament parteix de l’impressionisme i del seu interès per la llum, però, va més enllà intentant plasmar la essència d’allò vist que ve a modelar-se mitjançant tres cossos geomètrics fonamentals: la esfera, el con i el cilindre.
           Per aquest essencialisme geomètric se’l considera precursor del cubisme.
           Com serà una pintura d’anàlisi, el seu procés creatiu constarà de tres fases: anàlisi (on intenta entendre cada objecte de manera independent cercant la seua essència),  reconstrucció (plasmar en el llenç les conclusions extretes i mostrar el més característic de cada objecte sense importar el punt de vista únic tradicional) i harmonització de les parts (crear entre els colors, els tons i les pinzellades un conjunt harmoniós donant importància al volum).

Tret interessant: D’aquest tema Cézanne realitzà quatre quadres més; un d’ells es convertí en l’any 2012 en l’obra més cara venuda públicament, en concret, va ser venuda a una família de Qatar per 250 milions de dòlars.

Aspectes formals de l’obra:
           Tècnica: oli sobre llenç.
           Elements plàstics: Les formes que, resulten allargades,  es creen mitjançant pinzellades breus amb gran superposició, es dibuixa al mateix temps que es pinta. El color ajuda a crear harmonia i els diferents tons creen volums on la llum és important per a tal fi, sense importar ni el clarobscur ni la perspectiva tradicional. Els colors càlids dominaran en aquest quadre i n’hi haurà un intercanvi de colors entre la roba dels personatges, entre les jaquetes i els pantalons. Un joc que ajudarà a harmonitzar el conjunt.
           També existeix un cert simbolisme en l’ús del color en les cartes dels jugadors, unes són blanques identificant al guanyador, al que té seguretat en sí mateix, i altres són grises, identificant al perdedor, a l’insegur, al que té la lluita més difícil.
           La composició: Cada personatge i objecte està basat en una estructura geomètrica interna on l’esfera, el con i el cilindre són els cossos fonamentals. Tots els components es situen formant una simetria, on l’eix central coincidiria amb el de l’ampolla. A aquest eix també convergen les mirades dels jugadors.
           Però, aquesta simetria es trenca perquè un dels jugadors ix de l’enquadre, així com que la taula queda una mica desplaçada, ocasionant finalment així, una lleugera asimetria en el conjunt.

4.     Què saps del moviment simbolista? 

És un moviment literari que té les seues arrels en “Les flors del mal del poeta francès i opiòman Charles Baudelaire, una recopilació dels seus poemes des de 1840 fins l’any de la seua publicació, 1857 que sembla un manual de lliurament als plaers prohibits (drogues i prostitució).
            El terme s’encunyà pel “Manifest simbolista” (1886) del també poeta francès Jean Moréas.
            Als 90, es traslladà a les arts plàstiques, i a nivell internacional. Forjant-se com un conglomerat de troballes pictòriques i no un estil unitari.
     Les obres d Edgar Allan Poe, que Baudelaire admirava tant i que va traducir al francès, van tenir-hi també una considerable influència i van esdevenir la font de gran quantitat d'imatges.
            El simbolisme en les belles arts representa una conseqüència dels aspectes més foscos i gòtics del romanticisme; si el romanticisme va ser impetuós i rebel, l'art simbolista va ser estàtic i hieràtic.
L’art era considerat com una religió que havia de salvar l’home del materialisme burgés.
Plàsticament, també sorgí com a reacció front l’enfocament realista de l’impressionisme, ja que consideraven la realitat diària burda i malalta.
Representen el subjectivisme, el món interior, l’ànima, l’esperit, la fantasia, el misteri, l’ocultisme, ... mitjançant imatges amb significat simbòlic: figures immaterials, de mons ideals i sobrenaturals.
Aflorà l'interès pel cristianisme, les figures mitològiques (sirenes, esfinxs, etc.) i de tradicions diverses.
Reflectiren la bellesa ambigua, allò androgin, la dona fatal.
De profusa ornamentació. Estàtic i hieràtic.
Molts, foren acceptats pels Salons oficials.
Artistes simbolistes: Grup de Pont-Avén, Gustave Moreau, Pierre Puvis de Chavannes i Odilon Redon, a França; a Àustria, Gustave Klimt; a Noruega, Eduard Munch i a Bèlgica, James Ensor.
Influiran sobre el contemporani “Art Nouveau”.

              5. Nomena títol de l’ obra, autor i data de realització.

dimarts, 14 de febrer de 2017

ACTIVITATS nº 6


1.     Què és el postimpressionisme?

2.     Quines són les característiques estilístiques dels pintors de la escola de Pont-Avén?

     3. Identifica autor, títol, any de realització, temàtica i moviment al que pertany l’obra. I comenta el seu context històric, una breu biografia de l’autor i característiques del seu estil pictòric; així com algun tret que consideres interessant. Desprès, fes una breu anàlisi dels aspectes formals de l’obra.

 
4.     Què saps del moviment simbolista? 

              5. Nomena títol de l’ obra, autor i data de realització.



diumenge, 12 de febrer de 2017

diumenge, 5 de febrer de 2017

EL POSTIMPRESSIONISME

         Estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX i caracteritzat per una major preocupació per la forma enfront del predomini de la sensació visual que havia caracteritzat a l'impressionisme precedent. En aquest moviment s'inclouen Paul Cézanne, Paul Gauguin, Vincent van Gogh i Henri de Toulousse-Lautrec. Cubreix el període entre la darrera exposició impressionita de 1886 i el naixement de les Primeres Avantguardes en 1905.

              El mot fou encunyat a posteriori pel pintor, comissari i crític d'art britànic Roger Fry arran d'una exposició retrospectiva de pintures en 1910 a Londres batejada com "Manet i els postimpressionistes".

                Començarem l'esudi per PAUL CÉZANNE:


Una detallada biografia i més obres en: https://ejerciciosdeacuarela.blogspot.com/p/paul-cezanne.html





               Ací teniu un enllaç a la biografia i obra de Vincent Van Gogh però, podeu curiosejar sobre els altres autors postimpressionistes en el mateix cercador:  http://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/gogh.htm

        Igualment en aquest altre enllaç que us mostra primerament a Paul Gauguin:  http://trianarts.com/paul-gauguin-la-escuela-de-pont-aven/#sthash.545dSlrq.dpbs

        Tot seguit us deixe un enllaç on podeu comprovar com van Gogh no tenia cap problema de copiar als grans mestres i és que, es pot considerar com una mena d'aprenentatge. No sent l'únic que ho feia. Enllaç: http://arelarte.blogspot.com.es/2015/06/van-gogh-mirando-al-pasado.html

        Ara, us mostraré a l'últim pintor postimpressionista amb matissos personals: HENRI DE TOULOUSSE LAUTREC en aquestos enllaços:
https://www.youtube.com/watch?v=QggXeXv0nrk
https://es.wikipedia.org/wiki/Henri_de_Toulouse-Lautrec
http://trianarts.com/toulouse-lautrec-nacio-en-albi-el-24-de-noviembre-de-1864/#sthash.LSVRa9or.dpbs
http://elhurgador.blogspot.com.es/2012/05/manos-la-obra-xiii-toulouse-lautrec.html

       Ara per als cinèfils:
EL LOCO DEL PELO ROJO
Actualitzant la entrada al gener del 2018, és imprescindible comptar amb: "LOVING VINCENT"
I veure un poc més sobre la pel.li ací:https://www.youtube.com/watch?v=ZQFS8r9nc6E
"MOULIN ROUGE" (2001) de Baz Luhrmann
"MOULIN ROUGE" (1952) DE JOHN HUSTON

      Finalment, fent resum: