diumenge, 26 d’abril de 2020

EXERCICI nº17. JOSEP RENAU. SOLUCIONARI

Text complet:

VIDA I OBRA GRÀFICA DE JOSEP RENAU

Josep Renau fou el gran renovador de les arts visuals al principi del segle XX a Espanya. Destacà notablement com a il·lustrador, cartellista, muralista, dissenyador de portades, i introductor del fotomuntatge polític al nostre país.
Naixqué a València al 1907. S’inicià artísticament en l’Escola de Belles Arts Sant Carles de València on son pare era professor de Dibuix i es graduà en 1925. També aprené l’ofici de litògraf, tècnica de gravat planogràfica amb la qual creà peces d’estil art déco.
Però el seu caràcter innovador el fou prompte evolucionar cap un estil d’avantguarda. El constructivisme i el dadaisme seran les seues màximes influències. Estos interessos seran promoguts també per la seua implicació política.
La proclamació de la II República Espanyola en 1931, el faran ser Militant del Partit Comunista. Serà el moment en què la seua carrera despuntarà amb el disseny de cartells per a La República i d’ahí es traslladarà cap a l’ús del fotomuntatge polític, tot utilitzant imatges de la publicitat i els mitjans de comunicació de masses per llançar missatges en la direcció contrària. La seua màxima inspiració durant aquest període serà el fotògraf alemany John Heartfield, representant del dadaisme i artista creador de fotomuntatges crítics amb el nazisme. Però a diferència de Heartfield que no emprà el color, Josep Renau sí ho farà combinant-lo amb el blanc i el negre.
Així doncs, els cartells d’aquest període es caracteritzaran per una policromia, dibuix i tipografia, fotografia extreta dels mass media i una innovació peculiar, l’ús de l’aerògraf per a colorejar els fons.
La seua producció gràfica serà compaginada amb la seua tasca com a professor de la mateixa Escola de Belles Arts, des de 1932 a 1936.
Serà al 1935 quan també funde la revista “Nueva Cultura” i col·labore amb “La Verdad” sense deixar de banda la seua producció cartellística.
L’esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el confirmarà com un artista compromés.
Al setembre de 1936 fou nomenat Director General de Belles Arts. En aquest càrrec degué prendre decisions transcendentals pel delicat moment històric. Una d’elles fou,  al ser el responsable de custodiar el patrimoni històric artístic, el traslladar obres del Museu del Prado de Madrid a València per a salvaguardar-les dels bombardejos que s’esperaven. Així que, de novembre de 1936 a octubre de 1938 quan València era la capital de La República, l’ església del Patriarca i les Torres de Serrano acolliren la major i millor part del Tresor artístic i històric de l’estat espanyol. La sèrie anomenada “Els tretze punts de Negrín” de Renau recullen el programa del socialista i aquest fet històric.
 Com també havia de promocionar La República des de l’àmbit cultural i trencar el seu aïllament, a Renau també se li atribueix el convèncer a Picasso per a participar a favor de La República en el pavelló espanyol de l’ Exposició Internacional de París de 1937. Moment en el que Picasso decidiria realitzar per a l’ocasió el que es convertiria en el seu quadre més famós, el “Guernica”, desprès de vorer la notícia del bombardeig del poble basc en un periòdic parisenc.
El procés del Guernica fou immortalitzat per la parella de Picasso en aquell moment, la fotògrafa Dora Maar qui li envià les fotografies a Renau. Aquestes seran publicades en la revista de Renau “Nueva Cultura” que ostenta l’honor de ser la revista que les publicà per primera vegada.
A l’acabar la guerra civil espanyola, Renau tingué que deixar el càrrec i exiliar-se. Desprès d’una breu estada en un camp de refugiats a França viatjarà a Mèxic on treballarà per a revistes espanyoles en l’exili i col·laborarà amb els coneguts muralistes mexicans David Alfaro Siqueiros i Diego Rivera. Gràcies als quals s’iniciarà en la realització de murals. D’aquest període daten els murals del Casino de Cuernavaca.
Però l’èxit en aquesta etapa li vingué en la realització de cartells cinematogràfics.
Iniciarà la seua sèrie The American Way of life, on denuncia l’imperialisme nordamericà i el seu estil de vida. La tècnica de Renau favorita sens dubte serà el fotomuntatge. En esta sèrie, fotografies extretes de revistes americanes de l’època (Life, The New York Times,...), i descontextualitzades en un altre format amb esperit crític sobre el colonialisme, el racisme, la militarització, la tecnologia mal encarada, etc.
Al 1958 es traslladarà al Berlín Oriental i continuarà la seua trajectòria. Allí acabarà la sèrie en 1977 i realitzarà Fata Morgana USA, de 1967, que recopilarà també parcialment la sèrie anterior. També pintarà diversos murals a l’aire lliure.
El estar exiliat no el fou desatendre la preocupació per la seua terra valenciana i davant l’especulació urbanística del Règim Franquista de principis dels anys 70 que pretenia convertir El Saler en un camp de golf amb zones d’apartaments i convertir el llit del Túria en una autopista que unira Madrid amb el Port de València, Renau col·laborà en les campanyes ciutadanes de “El Saler és nostre i el volem verd” i “El llit del Túria és nostre i el volem verd”. Finalment, com apreciem, els projectes no es portaren a terme.
Una vegada mort Franco i beneficiat per l’amnistia de 1976 regressà a Espanya. Però finalment decidí tornar a Berlín on morí en 1982.
Els llargs anys de dictadura patida a Espanya no promocionaren la rellevància de l’obra de Renau, just és que ara el pugam recuperar i comprendre el seu concepte d’art i la cultura com a medis d’agitació social.

Cap comentari:

Publica un comentari