1.
Nomena quatre característiques
principals del Romanticisme. Qui fou el seu teòric més destacable?
Característiques del Romanticisme:
- Oposició
al Neoclassicisme ple de normes acadèmiques clàssiques.
- Exaltació
del sentiment i el món emotiu.
- Exaltació
de l’individuo com a ésser únic.
- Exaltació
dels valors culturals i nacionals.
Un del teòrics més destacable fou Jean Jaques Rousseau
(1712-1778).
2. Comenta la següent obra (autor, any de realització, títol, temàtica,
estil, tècnica, etc.)
L’obra és “La lletera de Bordeus” (1827)
de Francisco de Goya i Lucientes. Feta en el seu exili voluntari durant el
regnat de Ferran VII a Espanya.
La temàtica ve representada per una escena quotidiana
(pintura de gènere). Concretament, el quadre representa a una dona de la
localitat del seu exili, Bordeus, en actitud serena mirant cap un lateral. De
mig cos; no s’aprecia clarament si porta algun utensili a les mans. Sí apareix
un càntar ple al marge inferior esquerre que es suposa porta ella. Per la seua
posició de cames, també s’intueix que està asseguda damunt alguna cosa que, si
mirem al menut tros de la dreta, es podria intuir junt amb el coneixement de
l’època que és un ruc.
El fons està ple d’una atmosfera texturada amb pinzellades
grans, juxtaposades i translúcides sense formes concretes que poderen denotar
algun tipus de paisatge. La figura principal està abordada mitjançant una gran
expressivitat de pinzellada breu i vigorosa que, continua desdibuixant els
contorns en la protagonista, aquesta
nova tècnica junt a l’interès per la pintura a l’aire lliure, el faran ser
precursor de l’impressionisme.
Es podria comentar també que, en aquest quadre, Goya
recupera cert cromatisme com l’utilitzat per als cartons preparatoris en la
fàbrica de tapissos, sense abandonar el negre de les seues darreres obres.
3. Quin artista és de la regió natal de Suffolk? Conta tres ressenyes
més sobre ell.
L’artista és John Constable (East Bergholt 1774-Londres
1837), un dels paisatgistes del Romanticisme anglès més destacat. Amb retrats,
còpies de clàssics i encàrrecs religiosos ajudava a son pare, moliner, que el
mantenia. Mai va viatjar fora d’ Anglaterra. Al 1833 va impartir classes
d’història del paisatge en la Reial Acadèmia.
4. Quina circumstància uneix l’ obra “El carro de fenc” i “La massacre
de Quios”?
Que les dues van ser exposades al Saló de París de 1824
aconseguint “El carro de fenc” (1821) de John Constable la medalla d’or front a
“La massacre de Quios” (1824) de Eugène Delacroix qui, posteriorment, va fer
modificacions a l’atmosfera del seu quadre influït per la percepció del quadre
de Constable, viatjant inclús l’any següent a Anglaterra per a estudiar els
seus quadres, meravellat per la seua tècnica i cromatisme (recordem que, en
aquells moments, Constable era l’únic pintor que no pintava els núvols amb
gammes de grisos).
5. Explica els trets fonamentals de la tècnica anomenada fortunyisme.
Els trets són:
traç minuciós, pinzellada vigorosa, grans efectes de llum i gamma variada de
colors.
6. Comenta l’edifici el
Parlament de Londres (estil, període de construcció, arquitectes, etc)
El Parlament de Londres també anomenat Palau Westminster és
un edifici actualment d’estil neogòtic, reconstruït pels arquitectes Charles
Barry i Augustus Welby Pugin desprès de patir un incendi assolador en octubre
de 1834. La reconstrucció acabà en 1847.
L’edifici
original era d’època medieval i albergava la residència reial.
L’enorme
edifici, que està ubicat al costat del Tàmesi, conté la torre Victòria que el
caracteritza amb el rellotge i la campana Big Ben.
7. Comenta tres
modificacions fetes a Notre Dame de París en el segle XIX. Quins van ser els
arquitectes encarregats i durant quin període es produí?
Les modificacions són:
1.
La inserció de gablets.
2.
El derrocament de les cases adjacents.
3.
La col·locació de gàrgoles.
Els arquitectes encarregats foren Viollet-le-Duc i Lassus.
El programa de restauració s’inicià en 1844 i acabà en 1867.
8. Comenta la següent obra
(autor, any de realització, títol, temàtica, estil, tècnica, simbolisme, etc.)
L’obra és “Beata Beatrix” de Dante Gabriel Rossetti pintada en 1863
desprès de la mort per suïcidi de la seua esposa Elizabeth Siddal que, solia
fer de model per als seus quadres i per als dels seus companys de moviment.
El tema és el retrat de la esposa en actitud d’evasió, amb
les mans juntes i els ulls tancats, cercant meditació.
L’estil és prerafaelita (d’imatges menys perfilades, més
pures i reals, de colors més lluminosos i traçats minuciosos cercant l’estil
del renaixement primigeni) amb grans dosis de simbolisme: el colom roig
portador d’una rosella (flor de la que s’extrau opi, droga amb la que la esposa
confeccionà el làudan verinós), Dante Alighieri
i la seua amada Beatriz en el fons (que representen l’amor en els textos
clàssics italians que a ell tant li agradava traduir, en concret
l’autobiografia de Dante Alighieri en la “Vita nuova”) i el rellotge de sol en
terra que simbolitza el pas inexorable del temps.
Rossetti
gaudia amb les composicions que combinaven allò real amb allò irreal, l’art de
la pintura amb el de la literatura.
9. Nomena tres principis
fonamentals que caracteritzen al moviment Arts and Crafts. Quins són els
teòrics que l’influïren? Comenta algun fet del per què.
Els principis són:
1.
No fer una distinció vàlida entre art pur i arts
aplicades o decoratives.
2.
No a la producció en massa.
3.
Retorn als mètodes tradicionals artesans (d’època
medieval)
Els teòrics són Henri Cole per les seues manifestacions
contínues en contra dels moviments artístics del moment, entre d’altres, i John
Ruskin per les idees exposades en la seua obra “Les set llànties de l’
arquitectura” escrita en 1849.
10. Nomena títol de l’ obra, autor i data de
realització.
