La major ambició del segle fou crear un nou
estil. Serà l’eclecticisme (del grec eklego, escollir) el que definirà
l’actitud de compaginar diferents estils històrics. Un revival carregat de
connotacions moralitzants en cerca del model ideal que ja al 1845 gaudirà d’una
gran difusió.
En trets generals, el neogòtic i el
neoromànic es preferiren en les construccions religioses, el neoclàssic en les
edificacions més oficials, el neoegipci en l’arquitectura funerària i el
neoàrab, neoturc o neohindú per a les construccions més creatives.
No obstant, cada arquitecte triava d’acord al
gust personal, cabent totalment la possibilitat de combinar varius estils
sempre amb la intenció de cercar alguna cosa nova, diferent, més moderna.
L’avanç tecnològic i científic ajudava a
aquest fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada