Napoleó III és el darrer monarca de França.
Al període que estem estudiant, al 1848 és escollit, per sufragi universal (les primeres), president de la Segona República Francesa però, al 1851 realitza un colp d'Estat i enderroca violèntament la República assumint poders dictatorials i proclamant-se Emperador del Segon Imperi en 1852. Durà fins al 1870 quan fou capturat pels alemanys en la guerra francoprussiana. Podeu llegir més ací: https://ca.wikipedia.org/wiki/Napole%C3%B3_III
Respecte al tema que vull comentar-vos, l'estil Napoleó III és un estil recarregat en la decoració on la qualitat dels materials també és una senya d'identitat. Així doncs, abunden les ximeneies, les llànties d'aranya, els espills, els canelobres i les cariàtides com a símbols de luxe. Veure estància de Napoleó III en el Museu del Louvre:
El mobiliari resulta bastant més còmode que els seus predecesors com a conseqüència de les noves tècniques d'acoltxat que es manifesten en eixos anys.
Faran ús de molts tipus de fusta però, generalment, serà fosca o lacada en negre. Aquestes, combinades amb el tapizat roig o daurat, crearan una harmonia càlida i luxosa als interiors.
També empraran incrustracions de nàcar. I, altres materials com coure, ferro, etc.
Els nous avanços tècnics sobre galvanoplàstia aconseguiran la multiplicitat de falsos bronzes.
Apareixeran molts tipus de mobiliari nou: el puf, el velador, la boudeuse (espècie de divan), la crapaud o cadira sapo, completament recoberta de tela i amb flecs fins a les pates de manera que la fusta no apareix, el confident (dos sillons units en forma d'esa (S), i un dels més originals, l'indiscret (tres sillons units per un del seus braços, etc. Ahí va un repertori!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada