dimecres, 2 de novembre de 2016

ARQUITECTURA ESPANYOLA


La major ambició del segle fou crear un nou estil. Serà l’eclecticisme (del grec eklego, escollir) el que definirà l’actitud de compaginar diferents estils històrics. Un revival carregat de connotacions moralitzants en cerca del model ideal que ja al 1845 gaudirà d’una gran difusió.

En trets generals, el neogòtic i el neoromànic es preferiren en les construccions religioses, el neoclàssic en les edificacions més oficials, el neoegipci en l’arquitectura funerària i el neoàrab, neoturc o neohindú per a les construccions més creatives.

No obstant, cada arquitecte triava d’acord al gust personal, cabent totalment la possibilitat de combinar varius estils sempre amb la intenció de cercar alguna cosa nova, diferent, més moderna.

L’avanç tecnològic i científic ajudava a aquest fi.

Podeu llegir més ací: http://www.arteespana.com/eclecticismo.htm

Aclarint:









 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada