dijous, 8 de desembre del 2016
diumenge, 4 de desembre del 2016
ACTIVITATS nº 3 solucionari
1. Cerca informació sobre l’ obra d’ Eugène Delacroix “La mort de
Sardanapale”.
Aquest quadre d'Eugène Delacroix mostra la mort del rei asiri Sardanàpal (661 a.C.- 631 a.C.) que, situat dalt del seu llit en actitud de repós, contempla el resultat del mandat que havia donat: suicidar-se junt amb les seues dones i eunucs (hòmens castrats que les vigilaven), gossos, cavalls i en definitiva, tota possessió que li havera oferit plaer i que, foren els seus oficials de palau i eunucs qui ho executaren i, abans que els seus enemics que els asediaven sense pietat hi arribaren.
Aquesta escena dramàtica li va ser inspirada per la lectura de l'obra "Sardanapalus" (1821) del poeta anglès Lord Byron, traduïda al francés en 1822.
Podeu llegir més ací:https://es.wikipedia.org/wiki/La_muerte_de_Sardan%C3%A1palo
Comentar també que l'obra va ser exposada al Saló de París de 1827 i que, encara va ser pitjor rebuda que la seua anterior de la "Massacre de Quíos" de 1824 per ser aquesta elaborada amb una perspectiva estranya i una pinzellada excessivament lliure, a més a més d'oferir una anatomia dels nus un tant distorsionada.
Llegir més ací (destacar que també es va exposar un paisatge de Camille Corot, un precursor de l'impressinisme): https://sites.google.com/a/plu.edu/paris-salon-exhibitions-1667-1880/salon-de-1827
Tot seguit, us deixe una imatge extreta d'aquest últim enllaç sobre les obres exposades en el Saló de París de 1827.
2. Investiga sobre l’edifici del Museu del Prat (ubicació, any de
construcció, arquitecte, estil, ...) Nomena alguna obra vista a classe i que es
pot trobar en les seues sales.
Ubicació: El Retir de Madrid
Any de construcció: 1819
Arquitecte: Juan de Villanueva
Estil: Neoclàssic
Més: Construït desprès de la Guerra d'Independència (1808-1814) durant el regnat de Ferran VII, dins d'un estil neoclàssic característic de les edificacions oficials. Resulta una mostra de l'eclecticisme en l'arquitectura al llarg del segle XIX, dins la vessant historicista.
Per a nomenar alguna obra vista en classe i que s'ubica en el Museu, serà millor entrar en l'enllaç del museu: https://www.museodelprado.es/coleccion/pintura-sxix
3. En què consisteix el Saló de París? Cerca la caricatura que Honoré
Daumier realitzà sobre ell.
El Saló de París fou una exposició d'art oficial de l'Acadèmia de Belles Arts que començà al 1725 i que s'allargà fins al 1880, quan passà a organitzar-la la Societat d'Artistes Francesos, deixant així d'organitzar-la el govern.
Podeu llegir més ací: https://es.wikipedia.org/wiki/Sal%C3%B3n_de_Par%C3%ADs
Recordeu que en la resposta de la pregunta 1 hi havia un enllaç sobre les obres exposades en aquest Saló inclús en el dels Independents que, veurem dins de poc.
La caricatura d'Honoré Daumier és aquesta:
4. Qui és Gaspar-Félix Tournachon, més conegut com Nadar? Cerca la seua
imatge sobre els pintors Eugène Delacroix, Gustave Courbet i Édouard Manet.
Gaspar-Félix Tournachon (París 1820-París 1910), més conegut com Nadar, fou periodista, il·lustrador, caricaturista i, fotògraf, faceta que, avui en dia, ens resulta sumament interessant per tot el registre gràfic que deixà dels personatges retratats de l'època que, pels seus contactes, resulten dels més destacats.
Com a curiositat comentar que, a ell es deuen les primeres fotografies aèries, realitzades en 1856 en un globus aerostàtic i les primeres fotografies de les catacumbes de París realitzades amb llum artificial en 1866.
Respecte al bloc que ens ocupa comentar que, ell va tindre l'honor d'acollir la primera exposició dels impressionistes a l'abril de 1874 en el seu estudi del boulevard des Capucines de París.
Podeu llegir més sobre ell ací: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaspard-F%C3%A9lix_Tournachon
Les fotografies dels artistes són les següents:
5. Qui és Édouard Manet? Visiona la seua obra gràfica i anota la que et
sone haver-la vist interpretada per l’Equip Crónica en l’exposició vista a
València.
Édouard Manet (París 1832-París 1883) fou un pintor francés que volia ser acceptat en les vies oficials que mostraven l'art però, les seues innovacions i plantejaments el distanciaven per poc convencional. Es va inspirar molt en els clàssics però, el seu punt de vista resultava original. La seua amistat amb els seus coetànis impressionistes el situen com un d'ells però, ell, personalment, mai s'hi va trobar.
Ja parlarem més detingudament sobre ell i la seua obra. Podeu trobar un avanç ací: https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89douard_Manet
Ara només us registraré aquesta obra: (https://ca.wikipedia.org/wiki/L'afusellament_de_Maximili%C3%A0)
I la del Equipo Crónica:
dimarts, 29 de novembre del 2016
ACTIVITATS nº 3 (investigació)
Les activitats següents tenen com objectiu la investigació sobre algun
aspecte relacionat sobre els blocs passats i sobre el que introduïm.
1. Cerca informació sobre l’ obra d’ Eugène Delacroix “La mort de
Sardanapale”.
2. Investiga sobre l’edifici del Museu del Prat (ubicació, any de
construcció, arquitecte, estil, ...) Nomena alguna obra vista a classe i que es
pot trobar en les seues sales.
3. En què consisteix el Saló de París? Cerca la caricatura que Honoré
Daumier realitzà sobre ell.
4. Qui és Gaspar-Félix Tournachon, més conegut com Nadar? Cerca la seua
imatge sobre els pintors Eugène Delacroix, Gustave Courbet i Édouard Manet.
5. Qui és Édouard Manet? Visiona la seua obra gràfica i anota la que et
sone haver-la vist interpretada per l’Equipo Crónica en l’exposició vista a
València.
diumenge, 27 de novembre del 2016
LES AVANTGUARDES
Comencem aquesta entrada amb la següent presentació que, ens servirà a la mateixa vegada com a resum dels blocs anteriors i com a introducció del següent que, iniciem en aquest moment.
Tot seguit, aquesta altra que, també resulta bastant introductòria:
I, amb el següent enllaç amb un poc de música tranquil·litzadora: https://www.youtube.com/watch?v=4DrJfElr1kA
Fent resum:
Fent resum:
divendres, 25 de novembre del 2016
ACTIVITATS nº 2 solucionari
1.
Nomena quatre característiques
principals del Romanticisme. Qui fou el seu teòric més destacable?
Característiques del Romanticisme:
- Oposició
al Neoclassicisme ple de normes acadèmiques clàssiques.
- Exaltació
del sentiment i el món emotiu.
- Exaltació
de l’individuo com a ésser únic.
- Exaltació
dels valors culturals i nacionals.
Un del teòrics més destacable fou Jean Jaques Rousseau
(1712-1778).
2. Comenta la següent obra (autor, any de realització, títol, temàtica,
estil, tècnica, etc.)
L’obra és “La lletera de Bordeus” (1827)
de Francisco de Goya i Lucientes. Feta en el seu exili voluntari durant el
regnat de Ferran VII a Espanya.
La temàtica ve representada per una escena quotidiana
(pintura de gènere). Concretament, el quadre representa a una dona de la
localitat del seu exili, Bordeus, en actitud serena mirant cap un lateral. De
mig cos; no s’aprecia clarament si porta algun utensili a les mans. Sí apareix
un càntar ple al marge inferior esquerre que es suposa porta ella. Per la seua
posició de cames, també s’intueix que està asseguda damunt alguna cosa que, si
mirem al menut tros de la dreta, es podria intuir junt amb el coneixement de
l’època que és un ruc.
El fons està ple d’una atmosfera texturada amb pinzellades
grans, juxtaposades i translúcides sense formes concretes que poderen denotar
algun tipus de paisatge. La figura principal està abordada mitjançant una gran
expressivitat de pinzellada breu i vigorosa que, continua desdibuixant els
contorns en la protagonista, aquesta
nova tècnica junt a l’interès per la pintura a l’aire lliure, el faran ser
precursor de l’impressionisme.
Es podria comentar també que, en aquest quadre, Goya
recupera cert cromatisme com l’utilitzat per als cartons preparatoris en la
fàbrica de tapissos, sense abandonar el negre de les seues darreres obres.
3. Quin artista és de la regió natal de Suffolk? Conta tres ressenyes
més sobre ell.
L’artista és John Constable (East Bergholt 1774-Londres
1837), un dels paisatgistes del Romanticisme anglès més destacat. Amb retrats,
còpies de clàssics i encàrrecs religiosos ajudava a son pare, moliner, que el
mantenia. Mai va viatjar fora d’ Anglaterra. Al 1833 va impartir classes
d’història del paisatge en la Reial Acadèmia.
4. Quina circumstància uneix l’ obra “El carro de fenc” i “La massacre
de Quios”?
Que les dues van ser exposades al Saló de París de 1824
aconseguint “El carro de fenc” (1821) de John Constable la medalla d’or front a
“La massacre de Quios” (1824) de Eugène Delacroix qui, posteriorment, va fer
modificacions a l’atmosfera del seu quadre influït per la percepció del quadre
de Constable, viatjant inclús l’any següent a Anglaterra per a estudiar els
seus quadres, meravellat per la seua tècnica i cromatisme (recordem que, en
aquells moments, Constable era l’únic pintor que no pintava els núvols amb
gammes de grisos).
5. Explica els trets fonamentals de la tècnica anomenada fortunyisme.
Els trets són:
traç minuciós, pinzellada vigorosa, grans efectes de llum i gamma variada de
colors.
6. Comenta l’edifici el
Parlament de Londres (estil, període de construcció, arquitectes, etc)
El Parlament de Londres també anomenat Palau Westminster és
un edifici actualment d’estil neogòtic, reconstruït pels arquitectes Charles
Barry i Augustus Welby Pugin desprès de patir un incendi assolador en octubre
de 1834. La reconstrucció acabà en 1847.
L’edifici
original era d’època medieval i albergava la residència reial.
L’enorme
edifici, que està ubicat al costat del Tàmesi, conté la torre Victòria que el
caracteritza amb el rellotge i la campana Big Ben.
7. Comenta tres
modificacions fetes a Notre Dame de París en el segle XIX. Quins van ser els
arquitectes encarregats i durant quin període es produí?
Les modificacions són:
1.
La inserció de gablets.
2.
El derrocament de les cases adjacents.
3.
La col·locació de gàrgoles.
Els arquitectes encarregats foren Viollet-le-Duc i Lassus.
El programa de restauració s’inicià en 1844 i acabà en 1867.
8. Comenta la següent obra
(autor, any de realització, títol, temàtica, estil, tècnica, simbolisme, etc.)
L’obra és “Beata Beatrix” de Dante Gabriel Rossetti pintada en 1863
desprès de la mort per suïcidi de la seua esposa Elizabeth Siddal que, solia
fer de model per als seus quadres i per als dels seus companys de moviment.
El tema és el retrat de la esposa en actitud d’evasió, amb
les mans juntes i els ulls tancats, cercant meditació.
L’estil és prerafaelita (d’imatges menys perfilades, més
pures i reals, de colors més lluminosos i traçats minuciosos cercant l’estil
del renaixement primigeni) amb grans dosis de simbolisme: el colom roig
portador d’una rosella (flor de la que s’extrau opi, droga amb la que la esposa
confeccionà el làudan verinós), Dante Alighieri
i la seua amada Beatriz en el fons (que representen l’amor en els textos
clàssics italians que a ell tant li agradava traduir, en concret
l’autobiografia de Dante Alighieri en la “Vita nuova”) i el rellotge de sol en
terra que simbolitza el pas inexorable del temps.
Rossetti
gaudia amb les composicions que combinaven allò real amb allò irreal, l’art de
la pintura amb el de la literatura.
9. Nomena tres principis
fonamentals que caracteritzen al moviment Arts and Crafts. Quins són els
teòrics que l’influïren? Comenta algun fet del per què.
Els principis són:
1.
No fer una distinció vàlida entre art pur i arts
aplicades o decoratives.
2.
No a la producció en massa.
3.
Retorn als mètodes tradicionals artesans (d’època
medieval)
Els teòrics són Henri Cole per les seues manifestacions
contínues en contra dels moviments artístics del moment, entre d’altres, i John
Ruskin per les idees exposades en la seua obra “Les set llànties de l’
arquitectura” escrita en 1849.
10. Nomena títol de l’ obra, autor i data de
realització.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)