dilluns, 14 de novembre del 2016

GERMANOR PRERRAFAELITA

GERMANOR PRERRAFAELITA
 DANTE GABRIEL ROSSETTI
JOHN EVERETT MILLAIS
WILLIAM HOLMAN HUNT

           Si cliqueu en l'enllaç següent trobareu informació complementària, directament sobre Dante però, navegant un poc més, sobre el moviment i altres autors: http://terradesomnis.blogspot.com/2008_11_16_archive.html





              Arribats ací, us deixaré un enllaç per conèixer més sobre Lizzie Siddall, artista i poetissa: https://antoncastro.blogia.com/2014/080501-lizzie-siddal-la-musa-eterea.php
              I una curiositat viatgera: http://www.el-lobo-bobo.com/2011/12/coruna-la-ruta-modernista.html

divendres, 11 de novembre del 2016

ACTIVITATS nº 1 solucionari

 
1.     Relaciona aquests dos quadres:
 

           
En els dos quadres està representat el rei Carles IV. En el primer, de Francisco de Goya, està junt amb la seua família. En primer terme apareix ell i, distant però també compartint el primer terme, el seu fill, futur rei Ferran VII. Fou pintat l’any 1800 quan encara era rei d’Espanya. Al segon, de José Madrazo pintat l’any 1825, està representat sol en edat ja madura i quan ja no era rei a Espanya sinó que ho era el seu fill. Recordem que Carles IV havia estat exiliat a Roma mentre el germà de Napoleó, José Bonaparte estava regnant a Espanya (1808-1814). Allí a Roma, Carles IV nomenà pintor de càmera a José Madrazo l’any 1813. Goya també ho va aconseguir en 1789.
En quant a composició, la primera és grupal i més complexa, encara que, mantenen cert alineament (prima la horitzontalitat) i, la segona és més senzilla (prima la vertical centrada).
En ambdues, els representats estan posant en actitud serena. Estant emmarcats dintre d’un estil academicista i oficial. En el de Goya, encara se’ns transmet cert romanticisme per l’expressió dels representats (un retrat amable i pròxim),  la incorporació de l’ autorretrat de Goya creant lligam, la pèrdua de definició extrema en les formes i el cert protagonisme del color; no així l’obra de Madrazo amb un tractament del dibuix molt precís dins un estil neoclàssic.

2.     Qui introduí la tècnica de la litografia a Espanya? Comenta alguna cosa destacable sobre l’autor.
La tècnica de la litografia a Espanya fou introduïda per José Madrazo i Agudo l’any 1818 quan regressà del seu exili (també per culpa del regnat de José Bonaparte a qui s'oposava).
Destaca d’ell que és un pintor i gravador dintre de l’estil neoclàssic que, evolucionà a partir d’un barroc; que, fou amic de Dominique Ingres i, junt amb ell, tots dos deixebles de Jacques- Louis David, marxaren a estudiar als clàssics a Roma i que, és el pare de tota una saga d’artistes. Pintor de càmera de Carles IV.

3.     Identifica el monarca representat  i el seu autor.


               Monarca:  Amadeu I              Monarca: Isabel II                       Monarca: Alfons XII
               Autor: Antoni Gisbert          Autor: Federico Madrazo           Autor: Alejandro Ferrant            


4.     Quin membre dels Madrazo tindrà influències orientalistes i per què?

Serà Ricardo Madrazo i Garreta i, perquè l’influí el seu cunyat Marià Fortuny i Marsal (casat amb la seua germana Cecília), cronista de la guerra hispano-marroquina.

5.     Quin autor espanyol del segle XIX és considerat “artista global” ? I, per què?

Marià Fortuny i Madrazo és l’autor considerat “artista global” perquè, quan representava una òpera en el teatre, ell havia composat la peça musical, havia creat la indumentària per als actors, havia dissenyat l’escenografia i, inclús, els sistemes d’il·luminació.

6.     Què sabries dir de Franz Xaver Winterhantel? I, quines similituds trobes en la seua obra comparada amb la de la família Madrazo?

Franz Xaver Winterhantel fou un pintor i litògraf alemany nascut l’any 1805 i mort al 1873. El seu estil combina l’academicisme i el romanticisme (com els Madrazo). En les seues obres proliferen els retrats galants a l’igual que la família Madrazo, on la persona representada apareixia afavorida amb una actitud de posat amable i seré. Aquesta és la similitud més destacable. També pintà a la reialesa com els Madrazo. Franz arribà a ser nomenat pintor de càmera del rei francès Lluís Felip però, també pintà a Isabel II com Federico Madrazo (nomenat pintor de càmera d’aquesta).

7.     Identifica l’ estil arquitectònic que està representat en aquesta imatge i nomena tres de les seues característiques (De l’estil. No cal comentar l’edifici).

                     

                              L’estil és neogòtic. Tres de les seues característiques són: imitació del gòtic original, ambient medieval (catedrals i castells com, és el cas) i verticalitat.

8.     Nomena títol de l’ obra, autor i data de realització.
                    
             Títol: El rai de la medusa                                                       Títol: Pluja, vapor i velocitat
             Autor: Théodore Géricault                                                Autor: Joseph Mallord William Turner
              Data: 1819                                                                            Data: 1844
                                                                                                                     
                 

             Títol: Caminant sobre un mar de boira                            Títol: La dansa
             Autor: Caspar David Friedrich                                            Autor: Jean-Baptiste Carpeaux
             Data: 1818                                                                                 Data: 1865-69

                                                 
           Títol: Dant i Virgili en l’infern                                            Títol: Monument a Goya
           Autor: William-Adolphe Bouguereau                              Autor: Marià Benlliure i Gil
           Data: 1850                                                                                Data: 1902

9. Nomena els artistes realistes que coneixes (pintors i escultors).
           
            Gustave Courbet, Jean-François Millet, Honoré Daumier , Jules Dalou i Constantin Meunier.
                                                         
10. Qui és William-Adolphe Bouguereau? Quin estil representa i quines són les seues característiques?

És un pintor francès nascut a La Rochelle en 1825 i mort a la mateixa ciutat en 1905. És un representant de l’art pompier característic per la pompositat dels elements, idealitzats i poc realistes, de tendència acadèmica (estudi del nu i de la anatomia, primacia del dibuix sobre el color, obra completa, etc) amb una tècnica magistral però, fals. Poc donat a la espontaneïtat de l’autor i que, imita l’art grec i romà, referència d’harmonia i bellesa. Es podria dir que, és un art que, continua el neoclassicisme durant la segona meitat del segle XIX.
                           
           

dimarts, 8 de novembre del 2016

ACTIVITATS nº 1


1.     Relaciona aquests dos quadres:

                          
2.     Qui introduí la tècnica de la litografia a Espanya? Comenta alguna cosa destacable sobre l’autor.

3.     Identifica el monarca representat  i el seu autor.
4.     Quin membre dels Madrazo tindrà influències orientalistes i per què?

5.     Quin autor espanyol del segle XIX és considerat “artista global” ? I, per què?

6.     Què sabries dir de Franz Xaver Winterhantel? I, quines similituds trobes en la seua obra comparada amb la de la família Madrazo?

7.     Identifica l’ estil arquitectònic que està representat en aquesta imatge i nomena tres de les seues característiques (de l’estil. No cal comentar l’edifici).

                                    
8.     Nomena títol de l’ obra, autor i data de realització.

                    
9. Nomena els artistes realistes que coneixes (pintors i escultors).
                                                                                 
10. Qui és William-Adolphe Bouguereau? Quin estil representa i quines són les seues característiques?

dilluns, 7 de novembre del 2016

ART POMPIER

              Veïem com a França, acabat el Neoclassicisme, s'assisteix a una cerca de noves corrents d'expressió artística. Una és el romanticisme que, com ja hem vist, intenta transmetre'ns sentiments i emocionar-nos, on el mateix traç expressiu de l'autor ple de color és important, igual que la seua creativitat i imaginació (la exaltació del jo). Altra, és el realisme que, acabem de vore'l, on el que l'interessa és la mateixa realitat circundant, no sempre grata. Agafar el compromís, a vegades, de denúncia i crítica de la societat actual. I, per últim, l'art pompier que, anem a veure'l ara, i que, avancem, continua amb la tradició pictòrica més acadèmica, ajustant-se al gust de l' alta burgesia i l' aristocràcia on, es repetia el model de la cosa antiga de temes mitològics, literaris, historicistes o, inclús, un simple estudi anatòmic, en un dibuix molt detallat i poc donat a la espontaneïtat lliure de l'autor.
                 Vorer més en: https://es.wikipedia.org/wiki/Art_pompier

                  En quant a autors, anem a estudiar a :

                  WILLIAM ADOLPHE BOUGUEREAU

Adolphe william bouguereau de monsanman

                        JEAN-LÉON GÉRÔME 

BOUGUEREAU I GÉRÔME A YOUTUBE: https://www.youtube.com/watch?v=vNsa8vZ1Llk

           En resum,




                 I, per a la classe de dimecres, us deixe per a vosaltres a Alexandre Cabanel i a Fernand Cormon. 

ALEXANDRE CABANEL
Més Alexandre:
https://historiadoreshistericos.wordpress.com/2010/09/29/alexandre-cabanel-la-tradition-du-beau/ 
http://consentidoscomunes.blogspot.com.es/2012/05/alexandre-cabanel-belleza-academica.html
                  Recordeu que, amb temps, podeu navegar dins d'aquestos enllaços. Sempre trobareu alguna cosa interessant sobre art i autors ja vistos o per descobrir.

FERNAND CORMON
                       
                    Com a apunts, els següents:


               
               Per a ultimar la entrada, us deixe aquest enllaç sobre una exposició d'aquests artistes academicistes realitzada a Madrid en el 2015. Com molt bé comenten són els grans genis de la pintura oblidats al segle XX per la gran potència de les corrents artístiques tan novedoses que foren les avantguardes.  Enllaç: http://www.elestudiodelpintor.com/2015/03/el-canto-del-cisne-pinturas-academicas-del-salon-de-paris-colecciones-musee-dorsay/

                     I com aquestes obres exposades han estat cedides pel museo d'Orsay doncs, també us el passe com no: http://www.elestudiodelpintor.com/2015/03/el-canto-del-cisne-pinturas-academicas-del-salon-de-paris-colecciones-musee-dorsay/

dimecres, 2 de novembre del 2016

ARQUITECTURA ESPANYOLA


La major ambició del segle fou crear un nou estil. Serà l’eclecticisme (del grec eklego, escollir) el que definirà l’actitud de compaginar diferents estils històrics. Un revival carregat de connotacions moralitzants en cerca del model ideal que ja al 1845 gaudirà d’una gran difusió.

En trets generals, el neogòtic i el neoromànic es preferiren en les construccions religioses, el neoclàssic en les edificacions més oficials, el neoegipci en l’arquitectura funerària i el neoàrab, neoturc o neohindú per a les construccions més creatives.

No obstant, cada arquitecte triava d’acord al gust personal, cabent totalment la possibilitat de combinar varius estils sempre amb la intenció de cercar alguna cosa nova, diferent, més moderna.

L’avanç tecnològic i científic ajudava a aquest fi.

Podeu llegir més ací: http://www.arteespana.com/eclecticismo.htm

Aclarint: